Ara us presento una activitat que fem a les classes de P4 durant el primer trimestre.
Entre tots muntem una cargolera a l'aula. Decidim quins materials ens faran falta per preparar una casa ben acollidora per al cargols.
Sempre encerten tot i que això de fer forats a la capsa per tal que puguin respirar els nostres nous companys...costa una mica.
Una vegada tenim la capsa, sempre hi ha alguna família que s'encarrega de portar-nos els inquilins! És un dia emocionant i els peques estan ben conscienciats que aquests nous amics ens portaran feina: Netejar diàriament la cargolera, ruixar-los amb aigua sovint, alimentar-los i tornar-los al bosc passades unes setmanes. El curs passat els va retornar al bosc l'Aroa i ens va portar tot un reportatge fotogràfic del succés!
Aquí teniu la nostra cargolera. Vull la vostra opinió:
L'observació diària és fonamental en aquest petit projecte que tant els hi agrada.
Un dia, mirant els cargols al matí, els petits es van adonar que les caques dels cargols s'havien tornat vermelles.
Alguns es van posar melodramàtics i es van pensar que estaven malalts. Però sempre hi ha una ment brillant que arriba a la conclusió de que el dia d'abans algú va portar un tomàquet: EL CULPABLE DE LES CAQUES VERMELLES! Aquesta part és ben divertida!
I quina és la nostra sorpresa quan, després de fer la comprovació, arribem a la conclusió de que cap cargol arriba a la meta perquè no es desplacen en línia recta com nosaltres volem. La cursa s'acaba convertint en un estudi sobre on marxen els cargols i perquè no ens fan cas.
Un altre moment impressionant és el dia que trobem unes boletes blanques amagades sota la terra. Són unes perletes brillants dignes de veure. Els cargols han posat ous!
Els cargolets surten passades unes tres setmanes. Quina cargolada!!!! Tenim tants nous inquilins que no ens ho podem creure. Són moníssims, tan petits!!!!
Gairebé són transparents i molt petits al costat del "PACO" (és important anomenar-los pel seu nom per tal que es sentin com a casa). Gairebé s'escapen pels forats que hem fet a la capsa per tal que puguin respirar.
Hi ha un munt d'activitats relacionades però per començar...no està gens malament!
M'ha encantat aquesta experiència Olga! Quina activitat més interessant. Gràcies per donar-la a conèixer, trobo que ens pot ser molt útil.
ResponEliminaEstic segur que els nens estan aprenent moltíssim. Endavant!
Salutacions.
Gràcies! Han après un munt tenint cura dels animals, veient com viuen, què mengen, etc.
ResponEliminaJa saps que a mi tenir una cargolera a la classe m'encanta i els nens gaudeixen molt de les activitats relacionades i de cuidar-los cada dia. El que no passa sempre és que posin ous, això és senyal que han estat molt ben cuidats!
ResponEliminaLa cura dels cargols va a càrrec del nens i nenes de la classe. Els hi encanta tenir responsabilitats i més si es tracta d'un ésser viu. El curs passat ho van fer la mar de bé i és per això que ens van néixer tants cargolets!!!
ResponEliminaUn petonet, Lluna!
Hola Olga:
ResponEliminaBon treball amiga. Gracies per adreçar-me a llegir-lo.
Nosaltres som un grupet de nens amn greus dificultats motòriques i totes les activitats han de ser molt senzilles i fins i tot així quasi sempre han de participar amb l'ajuda d'un adult. Per contra, tenim la sort que gaudeixen de tots els moments compartits.
Salutacions