Ahir vam passar la tarda a la biblioteca municipal de Rubí! Ens vam emportar cap a casa un munt de contes i llibres.
Mentre remenava la gran quantitat de "grans" contes, vaig trobar un que em va enamorar. És en "Coco y la Luna" de l'Editorial KóKINOS.
En Coco és un cocodril al qual li encanta somriure a la LLUNA!
Li agrada tant mirar-la que decideix portar-la cap a casa:
Però quina és la seva sorpresa quan, a l'endemà, sense lluna, comencen a passar coses ben estranyes:
- Els astronautes es queden a l'atur.
- El llop tampoc por fer la seva feina.
- La nit és massa fosca...
Sort que en Coco s'ho repensa i...
Potser la torna al seu lloc: EL CEL!!!
Aquest conte li dedico a la "Lluna" una gran amiga i companya de feina que sempre hi és quan la necessito.
La podeu trobar en els seus blogs:
http://unpolsimdesal.blogspot.com/
http://raconssomniscolors.blogspot.com/
Moltes gràcies per pensar amb mi al veure aquest preciós conte. Un petó molt fort!
ResponEliminaHola Olga fa poquet que he descobert el teu blog i la veritat que el trobo "encantador".
ResponEliminaJa me n'he fet seguidora!!!
Jo vaig començar amb el meu blog aquest estiu, hi pots fer una ullada a veure si t'agrada.
Fins aviat i ara mateix vaig a enllaçae el teu bloc amb el meu.
Petonets!!!!
Ostres! Acabo d'entrar per primer cop al teu bloc i t'he de dir que és preciós. M'encanta! Ara ja et segueixo!!
ResponEliminaSi vols pots fer el mateix amb el meu bloc Educació i les TIC
Per cert, em sembla que t'agafo aquestes recomanacions de contes per fer-ne jo també una publicació (posaré el teu bloc de referència).
Ànims que ho fas molt bé això! Salutacions.
Gràcies Magda! He donat una volteta pel teu racó i ja m'he fet seguidora. Quantes idees!!!
ResponEliminaUn petonet per a tu també! Fins aviat!
Quin bloc més complet, Joel! Està molt, però que molt bé. Jo sóc novata i autodidàcta amb això dels blocs. Poc a poc m'estic posant al dia!
ResponEliminaAixò sí, disfruto en cada publicació, que d'això es tracta!
Una abraçada!